L’homeopatia va ser posada en pràctica, de manera ben estructurada i ordenada, per Samuel Hahnemann (1755-1843), el metge de Meisen que, cansat de les taràpies de l’època que perjudicaven i intoxicaven als pacients, un dia els va fer fora a tots de la seva consulta per dedicarse a traduir llibres.

Va ser mentre traduïa un “Tratado de Materia Mèdica” de W.Cullen que es va topar amb una afirmació que no tenia sentit, ja que postulava que la Quina o Cinchona curava la malaria per les seves propietats astrigents, i ell, com a químic que era, sabia que hi havia astringents més potents que la Quina i que no curaven la malària.

A partir d’aquí ell mateix va començar a prendre’s dosis altes de Quina, i quina no va ser la seva sorpresa en observar que quan se la prenia se li presentaven els mateixos símptomes de la malaria i quan la deixava de prendre se li passaven.

Va començar a experimentar amb altres persones i va començar a anotar tots els símptomes que apareixien arribant així a la conclusió que la Quina curava els mateixos símptomes (els de la Malaria) que provocava en una persona sana.

Així és com va sorgir la Llei de la Similtud.