L’homeopatia va ser posada en pràctica, de manera ben estructurada i ordenada, per Samuel Hahnemann (1755-1843), el metge de Meisen que, cansat de les taràpies de l’època que perjudicaven i intoxicaven als pacients, un dia els va fer fora a tots de la seva consulta per dedicarse a traduir llibres.

Va ser mentre traduïa un “Tratado de Materia Mèdica” de W.Cullen que es va topar amb una afirmació que no tenia sentit, ja que postulava que la Quina o Cinchona curava la malaria per les seves propietats astrigents, i ell, com a químic que era, sabia que hi havia astringents més potents que la Quina i que no curaven la malària.

A partir d’aquí ell mateix va començar a prendre’s dosis altes de Quina, i quina no va ser la seva sorpresa en observar que quan se la prenia se li presentaven els mateixos símptomes de la malaria i quan la deixava de prendre se li passaven.

Va començar a experimentar amb altres persones i va començar a anotar tots els símptomes que apareixien arribant així a la conclusió que la Quina curava els mateixos símptomes (els de la Malaria) que provocava en una persona sana.

Així és com va sorgir la Llei de la Similtud.

Parlar de salut sense fer menció de l’homeopatia aviat quedarà desfassat, com també parlar de medicina alternativa excloent els avançats mètodes de diagnòstic. Està clar que s’ha d’arribar a un equilibri entre les dues vessants. Per fer-ho és important tenir coneixements de les dues matèries. Això requereix un profund estudi de la matèria mèdica homeopàtica per part del metge o veterinari, i un ampli coneixement dels mecanismes d’acció de les substàncies al·lopàtiques, així com dels seus efectes secundaris. Abans però, amb les tècniques més sofisticades podem arribar a saber què passa dins nostre.

Així us preguntareu: i què és l’homeopatia? Intentaré donar-vos una idea del què és. Es tracta d’un mètode terapèutic que mira d’equilibrar l’organisme, per tal que aquest sigui capaç d’eliminar la malaltia, a través de l’estimulació dels propis mecanismes d’autocuració i d’autorregulació.

Per això s’aplica el principi de la similitud, el “similia similibus curentur”, és a dir que el similar cura el similar. Cura amb medicaments, altrament dits remeis, que són substàncies d’origen animal, vegetal o mineral, preparades a unes dosis infinitessimals i molt barrejades (sucussionades) a través dels processos de dilució i dinamització respectivament.

És a dir que si una persona sana es pren un medicament homeopàtic, pot patir els mateixos símptomes de la malaltia, que aquest medicament guarirà en una persona malalta.

Actualment és una teràpia alternativa reconeguda per l’ organització mèdica col·legial des de 1993, que cada vegada arriba a més gent. Aquests estudis no s’imparteixen en cap carrera de les actuals ciències mèdiques, com són la Medicina, la Veterinària o la Farmàcia. Hi ha postgraus universitaris per a llicenciats a Barcelona (actualment màster), Murcia, Sevilla i Valladolid